Durant els dies de Nadal, sol usar-se el Grèvol de manera similar al vesc per decorar les cases. Arribant a utilitzar-se en ceràmica, per decorar regals. O fins i tot decorar estades amb material articial.

 

El port pot ser allargat o piramidal, segons la varietat. L'escorça és llisa i amb els anys el seu to verdós es trona més grissós. Les fulles són perennes, coriàcees i en general lustrosses i de color verd fosc en el feix, i mats i més clares en l'anvers. També existeixen grèvols de fullatge diferent com verd amb marges platejats o daurats, o groc amb rivets verds. Les fulles són guerxes i estan proveïdes de punxants espines —per això el nom de l'espècie: aqui, espines; folium, fulles—; en les branques més altes dels exemplars adults poden aparèixer fulles planes de vores llises.

De maig a juny emeten unes floretes blanques perfumadess. En els peus femenins donen pas a la tardor a les característiques baies vermelles, que en alguns conreessis són ataronjades o grogues; són tòxiques. Per donar fruits necessiten ser pol.linitzats per un peu masculí; fa falta un per cada deu grèvols femelles.

És clau triar bé el lloc on plantar els grèvols ja que toleren malament els trasplantaments. Necessiten un sòl humit però ben drenat, ric i preferiblement no calcari, i un lloc en lluminosa semiombra, a l'abric del vent. Suporten la contaminació i el fred intens. S'usen com a exemplars aïllats, en tanques (admeten les podes fortes) i fins i tot en test en patis i terrasses.