Pel seu extraordinari repertori de formes i els seus mínims requeriments d'aigua i cures, no hi ha gens com les col·leccions de petites plantes crasses per decorar ambients d'interior plens de llum. La seva grandària i la seva predilecció pels recipients diminuts permeten treure partit a tests mínims. Gens els agrada més que viure atapeïdes, unes al costat de les altres, en tests plans. A més, és tan poca la terra que necessiten —les seves arrels no solen aprofundir sinó estendre's superficialment—, que poden viure en els recipients més petits, ideals per disposar en grups coordinant materials, textures i colors.

L'ús de les crasses com a decoració viva té un gran avantatge: requereixen escàs reg, donada la seva capacitat per reservar aigua en els teixits de les fulles. Però és fonamental que l'ambient sigui lluminós, condició imprescindible perquè aquestes plantes gaudeixin d'una llarga i saludable vida.

Com no totes les plantes crasses viuen bé dins de casa, et recomanem escollir-les en la secció de plantes d'interior del centre de jardineria on trobaràs el tan benvolgut Aloe vora i moltes varietats de Haworthia, que se li semblen en versió miniatura per les seves fulles canoses i punxegudes, molt decoratives. Col·leccions de precioses rosetes de Echeveria, de fulles curtes i punxegudes de tonalitats verda clar, blavenques o amb tonalitats liles, que a més emeten llargues vares florals… Tot un desplegament de la creativitat de la Naturalesa en formes, grandàries, textures i tonalitats.

Un consell: tret que sigui imprescindible, no les extreguis del test que porten del centre de jardineria. Així evitaràs sobretot que es danyin les seves fulles, que són molt fràgils. Introdueix-les tal qual, en un recipient sense forat de drenatge, per reduir les possibilitats que s'espatlli la superfície dels mobles per condensació d'humitat o pèrdues de l'excedent d'aigua. Si les plantes directament en un recipient sense drenatge hauràs  d’extremar les precaucions amb l'excés d'aigua en el substrat.

Reg? Ben poc…

El taló d'Aquil·les de la crassa és l'excés d'aigua. Si reben massa i, a més, la terra és poc porosa i drena malament, el més probable és que la planta acabi morint; si a més fa fred, pitjor encara. D'octubre a març no haurien de regar-se, com a màxim polvoritzar amb aigua el substrat; a l'abril, maig i setembre bastaria amb regar-les una miqueta dues vegades al mes, i a l'estiu una vegada a la setmana o cada 10 dies. Abans de regar és important comprovar que el substrat estigui sec. Davant el dubte, consulta als experts del teu centre de jardineria.

Volen molta llum però sense sol directe

L'ambient ha de ser lluminós, però sense sol directe. Si la llum és escassa s'afebliran. Prefereixen els ambients secs, ja que en general provenen de zones desèrtiques o semidesèrtiques, i temperats o càlids, ja que les crasses que es poden conrear dins de casa sofreixen quan la temperatura s'acosta als 0º.  

Abonament? El just…

Les crasses són de lent creixement i prefereixen els sòls pobres, de manera que no faria falta abonar-les, almenys el primer any. En els següents se'ls pot aportar un fertilitzant específic per a cactus i crasses de març a setembre, sempre respectant la dosi i la freqüència indicades pel fabricant.