Si volem tenir flors durant la tardor, el crisantem és una molt bona opció ja que les seves flors brillen durant setmanes des de finals d'estiu fins al mes de novembre. El nom de crisantem significa “flor daurada”. Pel que moltes espècies són grogues però també podem trobar flors de color taronja, vermell, rosat, lila, blanc, etcètera. Aquest ventall de colors ens permet sintonitzar qualsevol ambient de la nostra llar, resultant una combinació de colors molt recomanable per als nostres sentits. Al ser una planta amb una floració tan espectacular, necessita regs molt freqüents i abonar,en la seva plena floració, aproximadament cada 15 dies. Es recomana mirar la terra sovint perquè pot ocórrer que l'aigua no traspassi bé per ser una bola de flors tan compacta.Necessita molta lluminositat però no necessàriament estar exposada al Sol.

Existeixen plantes que absorbeixen substàncies nocives i les transporten amb les seves arrels. Resultant un ambient menys contaminant. Així ho demostra una recerca de la NASA. A més, alliberen oxigen, com qualsevol planta, i ajuden a mantenir la humitat de l'ambient. La NASA recomana almenys 1 planta per cada 10 metres quadrats. A més, se suggereix que no només estiguin presents en la nostra llar, si no que poden estar en col·legis, llocs de treball, oficines, etcètera.

Existeixen múltiples varietats de Spathiphyllum, Gerbera, Nephrolepsis, heura... Totes elles disponibles en centres Jardinarium.

L'Espigol atrau les papallones, aportant vida al teu jardí, balcó o terrassa.

L’Espigol és una planta aromàtica rústica que floreix a l'estiu. No és una planta gaire exigent. S'adapta molt bé a tots els terres i la sequera de l'estiu. Suporta l'exposició a ple sol i els terres rocosos i fins i tot sorrencs.

L’Espigol és un arbust molt resistent que pot assolir gairebé 2 metres d'alçada. La seva utilització és molt versàtil, pots cultivar-la al jardí, en parterres, rocalles, bordures o en test a la terrassa o balcó.

Les propietats de l’Espigol

La seva espectacular floració de color morat ens obsequiarà amb una deliciós aroma durant tot l'estiu. Aquesta aroma ens acompanyarà també a la tardor, si decidim assecar les seves flors i fer decoratius ramells o omplir petits saquets per a l'armari. A més, a l’Espigol se li atribueixen moltes propietats: sedants, antiinflamatòries, digestives, antibacterianes, cicatritzants, antisèptiques…

L’Espigol és un arbusts molt resistent i fàcil de cultivar

Encara que aguanten bé la calor, les espígols s'han de regar almenys un cop per setmana, procurant no mullar les flors i fulles per evitar la proliferació de fongs. Recorda regar sempre a les hores de menys sol.

Per tenir els epigols esplèndids cada estiu, és aconsellable practicar una poda a principis de primavera i tardor, sempre abans o després de la floració i mai no ha de superar la meitat de la mida de la planta.

Conrear Sunpatiens és molt fàcil i requereix molt poca feina. El que és imprescindible és que tinguin molta llum del sol. Planta les  Sunpatiens en una terra rica en material orgànic i afegeix un bon drenatge, independentment de si les plantes al jardí, en una jardinera o en un test.

Les Sunpatiens són plantes amb una abundant floració que durarà tota la primavera i l'estiu. Resisteixen molt bé condicions de molta calor i humitat, així que ves-te’n  tranquil de vacances, però recorda que s'han de regar regularment, és l'única feina que et demanen, no deixar-les passar sed.

Les seves flors són espectaculars i presenten una multitud de colors vius. Planta les Sunpatiens en un sol color o agrupa-les barrejant colors, en qualsevol cas, lluiran esplèndides al teu jardí, balcó o terrassa.

Una floració espectacular

Les petúnies ens regalen una abundant i constant floració des de la primavera fins a la tardor, mantenint el nostre jardí viu, alegre i colorit. Tenen un ampli ventall de colors que va des del blanc fins al vermell, passant pel groc, el taronja, el blau, tota la gamma de roses i violetes… sense oblidar les vistoses varietats bicolor. Són ideals i resulten molt vistoses, tant en test com directament al jardí o en testos penjants. També hi trobem una varietat especialment per penjar, la surfínia.

Cures bàsiques

No és una planta molt exigent, però li hem de procurar unes mínimes cures. Amb un terra fèrtil, temperatures suaus, exposició solar i adob a la primavera, obtindrem una espectacular floració, molt duradora. Tolera bé el fred lleu, però no les gelades. També és important podar regularment la planta per potenciar la floració.

Procura plantar-les a una terra solta, rica en nutrients i amb un bon drenatge. Com totes les plantes, cal evitar que tingui un excés d'humitat ja que això podria provocar malalties i plagues. El recomanable és regar-les entre 3 i 4 vegades per setmana, tant si estan plantades al jardí com a testos.

Infinitat de varietats

Hi ha moltes varietats de petúnies, amb flors més grans o petites, acampanades, amb port penjant, compactes, etc, etc. Sigui quina sigui la vostra elecció, les petúnies i les surfínies es convertiran en les protagonistes del vostre jardí, balcó o terrassa.

Les plantes són un element de decoració molt important, ja siguin verdes o en flor, formen bonics escenaris que ens ajuden a crear ambients molt personals, però també són éssers vius i com a tals s'han d'alimentar correctament.

A tots ens agrada envoltar-nos de bellesa, i si és bellesa natural encara més. Perquè les nostres plantes llueixin esplèndides, sanes i vigoroses les hem d'adobar periòdicament.

La primavera és un moment de creixement i floració perquè és més necessari que mai alimentar bé les nostres plantes. En termes generals, és aconsellable abonar cada 15 dies les plantes que viuen en test i 1 cop al mes les plantes de jardí.

La importància d'adobar

Encara que ens centrem en com adobar les plantes a la primavera, no perdem la  prespectiva, la primavera no és l'únic moment compromès de l'any, ni l'únic que demana aquesta tasca. Fer-ho a la tardor és tant o més important que fertilitzar els mesos de bon temps. Només gràcies a aquest gest podrem preparar les nostres plantes per fer front als mesos de descans, i sobreviure a les baixes temperatures de l'hivern..

Però fertilitzar les plantes a la primavera, ens ajudarà també a controlar les plagues. Unes plantes fortes i sanes resistiran molt millor les malalties o plagues. D'alguna manera, estem estimulant les defenses.

Els mesos d'abril/maig són els millors per adobar els arbres, els arbustos, la gespa i els arbres de temporada.

Com adobar?

Un adobat correcte assegura que els nutrients siguin correctament absorbits per les plantes i que aquestes estaran ben preparades per suportar els propers mesos de calor.

Una cosa que has de tenir en compte és que mai no has de fertilitzar a ple sol. El risc que cremis la planta és enorme. Recordeu la combinació sol i fertilitzant pot ser letal.

Arrenca les males herbes abans d'adobar

És de sentit comú, si adobes sense arrencar les males herbes, hi estaràs alimentant també i afavoriràs el seu arrelament i creixement.

Un altre tema important que cal tenir en compte a l'hora d'abonar és el lloc on es troben plantades les plantes o els arbustos. No és el mateix abonar una planta en test que una que està plantada a terra.

Adobar plantes plantades a terra

En el cas de les plantes plantades directament a terra i al marge d'adobs orgànics, el que és idoni és optar per adobs granulats ja no només fertilitzen la planta sinó també tota la terra al voltant de les nostres plantes.

Per a plantes a terra i excepte excepcions específiques, l'ideal és una dosi de fertilitzant al mes des del començament de la primavera fins al final de l'estiu.

Abonar plantes plantades en test

Les plantes plantades en testos necessiten un adobat regular i en dosis superiors a les plantades al jardí. La seva única font d'aliment està limitada a un reduït espai, el test. És aquest cas, els adobs líquids són sens dubte la millor opció. Aquest tipus d'adob es dilueix a l'aigua de reg, cosa que facilita l'absorció de nutrients i el seu efecte és molt més ràpid.

Quin és l'adob més adient?

Has de triar l'adob més adequat per a cada tipus de planta i cada època de l'any. També és important el lloc on estan plantats els arbres, els arbustos i les plantes, per determinar el tipus d'adob és més convenient. Hi ha l'adob universal que serveix a tot tipus de plantes i sempre resulta una opció excel·lent. Però si vols potenciar les característiques de cada planta, pots utilitzar els adobs especialitzats que avui dia existeixen al mercat. Per exemple, l'adob blau, específic per potenciar el color de les hortènsies o l'adob especial geranis, que afavoreix la floració i el color.

D'altra banda, trobem els adobs de minerals i els adobs d'alliberament lent, aquests són una bona solució per fertilitzar a l'inici de la primavera ja que les plantes estan despertant de la letargia de l'hivern i el seu metabolisme encara és lent. Amb aquests adobs afavorirem l'assimilació de nutrients per part de la planta i també el desenvolupament de les parts verdes.

Des de mitjan primavera, l'ideal és canviar a un abonament específic. Un per a plantes de flor que promogui la floració, un altre per a plantes àcides si les tenim, un altre per a arbustos…

Els fertilitzants líquids són els més fàcils de fer servir. S'afegeixen a l'aigua de reg segons la dosi recomanada pel fabricant. També són els que presenten més concentració de nutrients.

Adobar de manera constant i regular

Si optem per adobs orgànics, la pauta serà inferior a la dels adobs químics. Només cal fer una ullada a com utilitzar humus de cuc correctament per saber que aquest tipus de fertilitzants demanen una aplicació més esporàdica. Important: malgrat que són summament eficaços, cal no perdre de vista que la seva capacitat d'actuació és més lenta que en el cas dels adobs inorgànics.

Si per contra optem pels químics, és fonamental seguir amb rigor les aplicacions. Aquest tipus d'adobs tenen altes concentracions de nutrients i micronutrients, però només són efectius si els apliquem amb regularitat.

Els geranis són un clàssic de les nostres balconeres i testos. Especialment a la primavera i l'estiu es converteixen en l'estrella dels nostres balcons i terrasses. Si bé els geranis poden plantar-se a terra, la majoria de les vegades es planten en test perquè és on més llueixen.

Substrat i abonament

El més important perquè un gerani creixi fort i sa és plantar-lo en una terra enriquida. Molt millor si aquest compost és específic per a gerani, així ja contindrà els nutrients essencials per a aquestes plantes.

Els geranis són molt exigents pel que fa a la seva nutrició, per tant els hem d'alimentar bé si volem obtenir una exuberant floració i molt de color per lluir-los en finestres, balcons i terrasses. Aconsellem fer servir un adob específic per a geranis dues vegades per setmana des de març fins a octubre. El més còmode és fer servir un adob líquid que s'afegeix directament a l'aigua de reg.

Exposició a la llum natural

Com a totes les plantes, la llum del sol és importantíssima per als geranis, necessiten un mínim de 5 hores de llum natural al dia. Per això, el seu millor moment és a la primavera i l'estiu, però es poden prolongar fins a la tardor a moltes zones. A l'hivern els geranis hibernen i esperen novament el bon temps per començar a activar-se.

Assegureu-vos de col·locar els vostres geranis en una exposició assolellada o almenys molt lluminosa. Si els tens a dins, acosta'ls a una finestra.

Regar els geranis

Els geranis necessiten molt de reg durant les estacions càlides, primavera i estiu, ja que és quan explota la seva espectacular floració. El substrat s'ha de mantenir homogèniament humit. Aconsellem regar al matí i a la tarda, a darrera hora, quan les temperatures són menys elevades. La manca d'aigua panseix les flors i també causa que les fulles inferiors adquireixin una coloració groguenca i acabin pansint-se.

Però també hem de tenir cura de no passar-nos amb el reg, ja que un excés d'aigua podria provocar l'entollament i la podridura de les arrels. A més d´afavorir l´aparició de malalties i plagues. Si aquest fos el cas, acosta't al teu centre Jardinarium més proper i consulta amb els nostres especialistes, et prescriuran el tractament més adequat per recuperar els teus meravellosos geranis.

Sense cap lloc a dubtes, la flor mes representativa, en molts ambients, és la rosa. N'hi ha prou amb passejar per qualsevol carrer per adonar-nos d'això. La seva aroma i aspecte inunden de vida i bellesa qualsevol racó i són perfectes per fer rams i centres de taula. Respecte al cultiu el principal és que tinguin bona llum natural i una bona ventilació i quant a la terra que tingui bons nutrients, un nivell òptim d'humitat i també bon drenatge.

És recomanable que tingui una suficient exposició al sol, si no tens un jardí o prefereixes tenir-les dins de la teva casa, se li ha d'assegurar que rebin suficient llum del sol. La poda és molt important per a les roses ja que ajuda al seu creixement i floració. La gran majoria de roses s'han de podar quan acaba l'estiu o hivern. Sobretot, eliminant les fulles o tiges marcides i deixar les branques amb gemmes orientats cap a l'exterior. Ajudarà al fet que floreixi millor cap a fora. Si la rosa està situada en test, seria convenient trasplantar de tant en tant. Suggerim utilitzar un substrat destinat a plantes amb flor. Existeixen varis en el mercat.

El Cyclamen gràcies a les seves flors de colors alegres i enèrgics és la planta ideal per combatre el fred invierno.el Cyclamen els pots trobar als centres Jardinarium en diferents grandàries, des de Cyclamen mini fins a Cyclamen de gran grandària.

Hi ha una gran varietat de colors de la flor, tenint molt èxit les flors de color vermell, rosa, lila i de dos colors. Alhora, pots tenir fulles de tonalitat verda més o menys fosca, depenent de la varietat. També pot canviar la forma de la flor podent ser llisa o arrugada. Les noves formes i la gran paleta de colors de flors fan que l'assortiment sigui més versàtil.

A més del famós arbre de Nadal, hi ha tres belles plantes de fulla perenne que podem convertir en una planta de Nadal: Buxus, Laurus i Chamaecyparis. Davant de la porta, en el jardí o en la balconada, poden arribar a convertir-se en veritables adorns de Nadal. Simplement, es deu decorar amb il·luminació i adorns nadalencs. Vine a Jardinarium i i trobaràs tot el necessari per decorar la teva llar. Les tres plantes de Nadal es presten bé a la poda i sovint s'ofereixen en formes especials. Especialment de Buxus i Laurus pots fer bells bulbs, piràmides o formes cilíndriques. Els millors períodes per podar les plantes són juny i finals de setembre. En realitat, la poda solament és necessària si les plantes es tornen massa grans i per mantenir-les en bon estat.

Dracaena és una planta d'interior que es caracteritza per tenir fulles de color verd, groc i daurat, de vegades rosades i fins i tot vermelles. Segons la varietat de dracaena es pot trobar dracaenas de fulles petites, fines i punxegudes o grans i suaus. La grandària de la  dracaena pot ser considerat com un arbre d'interior que decora la nostra llar. A més, té una acció purificadora de l'aire de la nostra llar, tal com declara l'estudi Clean Air de la NASA.

Als centres Jardinarium, podràs escollir la dracaena que millor s'adapti als teus gustos i necessitats.

Durant els dies més freds, la prímula és una planta ideal per omplir la nostra llar de color durant els dies més apagats i gèlids de l'any. Si, a més, vestim l'estada amb materials naturals com el vímet o la fusta li donarem un toc natural ple de vida i naturalitat. Als centres Jardinarium, podràs trobar tot tipus d'idees i ambientacions per fer de la teva casa una veritable llar.

Conrear maduixes i maduixots és senzill, fàcil i apetitós. A més, es poden plantar en l'hort, en el jardí o fins i tot en un test de la balconada, ja que no requereixen molt espai ni depenen massa de la llum directa del sol. Anima't a degustar maduixes ben dolces!

L'hàbitat natural de les maduixes (gènere Fragaria) són els clars dels boscos dels climes temperats. A partir d'aquí es pot deduir fàcilment quines condicions de sòl, il·luminació, temperatura i humitat necessiten.

Sòl: Tant les maduixes (Fragaria vesca) com els maduixots (conreessis obtinguts a partir de l'híbrid Fragaria x Ananassa) requereixen un substrat alguna cosa àcid; si és bàsic solen aparèixer problemes de clorosis. Prefereixen els sòls que drenin ben (per evitar la podridura de les arrels), encara que capaces també de retenir aigua. El contingut de matèria orgànica del substrat ha de ser més aviat alt, de fins al 5%.

Il·luminació: Toleren bé una exposició ombrejada. Massa hores de sol directe poden danyar fulles i fruits.

Temperatura: Són capaços de suportar gelades forts a l'hivern i calor intensa a l'estiu, però la seva temperatura ideal de frucitificació se situa entorn dels 18°. En climes molt càlids poden fructificar amb major dificultat, ja que solen necessitar acumular hores de fred (per sota de 7°) per trencar la latència hivernal.

Reg: Les maduixes i maduixots no porten bé la manca d'aigua, especialment durant el període de fructificació.

Com tenir èxit en el cultiu

Si decideixes realitzar la teva plantació de maduixes en l'hort o el jardí, situa-la directament en zones on no podries plantar altres espècies, com al peu d'arbres o arbustos, al costat de murs, casetes, etcètera. Convé plantar-les en una zona elevada que afavoreixi el drenatge de l'aigua de reg, i cobrir el sòl amb un embuatat orgànic que protegeixi a la planta de factors climàtics extrems, mantingui la humitat, aporti matèria orgànica, freni el creixement de males herbes, i impedeixi el contacte dels fruits amb la terra.

Als centres Jardinarium podràs obtenir una gamma àmplia de varietats presentades en tests, jardineres, terrines...

Vols que les papallones omplin de color el teu jardí i els testos de la teva terrassa? Si pares esment a la selecció de plantes i podràs aconseguir que aquestes belles criatures et visitin. Dóna't el plaure de veure-les entre les teves flors! De pas contribuiran a la pol·linització.

Aquests preciosos insectes que són les papallones representen la fase adulta dels anomenats lepidòpters, un terme encunyat amb dos vocables grecs que al·ludeix a les seves ales (pteron) cobertes d'escates (lepis). El reflex de la llum sobre l'estructura d'aquestes escates i la seva disposició produeix efectes tornasolats i iridescències. Aquestes qualitats aconsegueixen la seva màxima expressió en les colorides papallones diürnes; les nocturnes (arnes, esfinxs, entre altres), molt més nombroses, són també menys lluïdes.

Les papallones detecten més fàcilment les flors de colors vius i agrupades en raïms o umbel·les, amb pètals curts o superfície aplanada que els facilitin posar-se.

Les papallones aporten bellesa, però també beneficis al jardí gràcies a la seva forma d'alimentar-se. Aquesta llarga trompa (espiritrompa) que és el seu aparell bucal els permet alliberar o succionar el nèctar de les flors per obtenir energia per a la seva dispersió i reproducció, al mateix temps que contribueixen a la pol·linització de les plantes, la qual cosa es tradueix en llavors i fruits.

Flors riques en nèctar

Les papallones tenen en l'olfacte un dels seus sentits més desenvolupats, en canvi no succeeix el mateix amb la vista. Per tant, detecten més fàcilment les flors agrupades en raïms o umbel·les, amb pètals curts o superfície aplanada que els facilitin posar-se, i de colors vius, preferentment vermells, ataronjats, grocs, roses i morats.

Les diferents espècies de papallones tenen predileccions de nèctar diferents, de manera que una major diversitat de flors atraurà a una major varietat de papallones. Però, a més, si vols que et visitin des de la primavera a la tardor hauràs d'oferir-los una floració escalonada. Tenint en compte que moltes papallones han coevolucionat amb espècies florals autòctones, el més aconsellable és combinar plantes silvestres i conreades:

• Herbàcies anuals i vivaces: girasol, calèndula, geranis, margarides, orenga, farigola, asters, diferents espígols, cosmos, verbenes zinias, alliso marítim,  hebes, sédums, Heliotropium sp., Echium vulgare, Senecio vulgaris, Echinacea purpurea…
• Trepadores: rosers, lligaboscs,clemátides, gessamins...
• Arbustos i arbres: rosers, lantanes, abelies, ceanotos, lilos (Syringa sp.), cirerers (Prunus sp.), arços (Crataegus sp.), Amelanchier sp., Cornus sp., Clethra alnifolia…

Gaudir d'un trosset de naturalesa a casa, un espai de relax entre testos plens de color, és un privilegi. Buida d'andròmines inservibles la balconada i omple-ho de plantes de flor! No fa falta molt més. No obstant això, pren nota d'aquests consells abans d'escollir els contenidors i les plantes.

Quant pes pot suportar la teva balconada?

D'això dependrà la grandària, el material i la quantitat de testos que podràs col·locar. Tingues en compte que les dimensions de les jardineres estan directament relacionades amb la quantitat de substrat humit que podran contenir i la grandària de les plantes.

Quanta llum rep?

L'orientació és un factor clau per escollir bé les plantes. Si és nord, les que necessiten molt sol no floriran en abundància i és probable que s'enfilin buscant la llum; hauràs de buscar espècies que visquin bé amb unes poques hores de sol del matí. Si l'orientació és oest hauran de ser capaços de suportar la intensa calor de la tarda.

Com vas a regar-les?

Si són pocs testos podràs regar-los a mà amb una regadora, però si són bastants i tens una presa d'aigua propera, el més pràctic és instal·lar reg automàtic per degoteig, que t'estalviarà treball, temps i aigua; els degotadors regulables permeten donar-li a cada exemplar exactament la quantitat que necessita. Els testos amb reserva d'aigua són també una bona solució. Pensa que plantes que viuen en contenidor estan més exposades a quedar-se seques, ja que la quantitat de substrat del que disposen és limitada.

Com agrupar les plantes?

Si col·loques els exemplars en les jardineres de la balconada sense extreure'ls dels testos del viver podràs fer les mescles que vulguis. Si els trasplantes a un contenidor comú hauràs de tenir en compte la compatibilitat entre les espècies, això és, que les seves necessitats de reg i abonament siguin afins, i que cap tingui un sistema radicular invasiu que perjudiqui a les altres. Quin substrat convé utilitzar?

Si esculls substrat per a plantes de flor o, en tot cas, substrat universal, els estaràs proporcionant el mitjà de cultiu més apropiat.  

Has d'abonar-les?

La majoria de les plantes de flor exigeixen aportacions periòdiques d'un abonament ric en fòsfor i potassi per produir colors més vius i intensos i una floració perllongada. Pots utilitzar abonament líquid per diluir en l'aigua de reg, ajustant la dosi a les necessitats concretes de cada planta. En els testos grans és molt pràctic enterrar bastons o varetes fertilitzants.

Com fer que refloreixin?

A part de donar-los abonament, si elimines les flors marcides i impedeixes que quedin llavors aconseguiràs que segueixin florint llarg temps. Si presenten un aspecte poc dens i pobre convindrà que les despuntis, és a dir, que podis lleugerament l'extrem dels brots perquè sorgeixin altres laterals i es formi una mata més compacta i ramificada, que donarà moltes més flors. Com conservar-les sanes?

La millor prevenció està íntimament vinculada als bons hàbits de cultiu: eliminar les males herbes i les flors passades, regar sense mullar les corol·les, no abusar de l'abonament, i usar insecticides i fungicides de forma preventiva (sistèmcis) o davant els primers símptomes (de contacte, ingestió). Les revisions periòdiques et serviran per detectar la presència de plagues —pugons, trips, aranya vermella, arna del gerani— i fongs —oidi , rosegui— i actuar de seguida aplicant el producte adequat.

Pel seu extraordinari repertori de formes i els seus mínims requeriments d'aigua i cures, no hi ha gens com les col·leccions de petites plantes crasses per decorar ambients d'interior plens de llum. La seva grandària i la seva predilecció pels recipients diminuts permeten treure partit a tests mínims. Gens els agrada més que viure atapeïdes, unes al costat de les altres, en tests plans. A més, és tan poca la terra que necessiten —les seves arrels no solen aprofundir sinó estendre's superficialment—, que poden viure en els recipients més petits, ideals per disposar en grups coordinant materials, textures i colors.

L'ús de les crasses com a decoració viva té un gran avantatge: requereixen escàs reg, donada la seva capacitat per reservar aigua en els teixits de les fulles. Però és fonamental que l'ambient sigui lluminós, condició imprescindible perquè aquestes plantes gaudeixin d'una llarga i saludable vida.

Com no totes les plantes crasses viuen bé dins de casa, et recomanem escollir-les en la secció de plantes d'interior del centre de jardineria on trobaràs el tan benvolgut Aloe vora i moltes varietats de Haworthia, que se li semblen en versió miniatura per les seves fulles canoses i punxegudes, molt decoratives. Col·leccions de precioses rosetes de Echeveria, de fulles curtes i punxegudes de tonalitats verda clar, blavenques o amb tonalitats liles, que a més emeten llargues vares florals… Tot un desplegament de la creativitat de la Naturalesa en formes, grandàries, textures i tonalitats.

Un consell: tret que sigui imprescindible, no les extreguis del test que porten del centre de jardineria. Així evitaràs sobretot que es danyin les seves fulles, que són molt fràgils. Introdueix-les tal qual, en un recipient sense forat de drenatge, per reduir les possibilitats que s'espatlli la superfície dels mobles per condensació d'humitat o pèrdues de l'excedent d'aigua. Si les plantes directament en un recipient sense drenatge hauràs  d’extremar les precaucions amb l'excés d'aigua en el substrat.

Reg? Ben poc…

El taló d'Aquil·les de la crassa és l'excés d'aigua. Si reben massa i, a més, la terra és poc porosa i drena malament, el més probable és que la planta acabi morint; si a més fa fred, pitjor encara. D'octubre a març no haurien de regar-se, com a màxim polvoritzar amb aigua el substrat; a l'abril, maig i setembre bastaria amb regar-les una miqueta dues vegades al mes, i a l'estiu una vegada a la setmana o cada 10 dies. Abans de regar és important comprovar que el substrat estigui sec. Davant el dubte, consulta als experts del teu centre de jardineria.

Volen molta llum però sense sol directe

L'ambient ha de ser lluminós, però sense sol directe. Si la llum és escassa s'afebliran. Prefereixen els ambients secs, ja que en general provenen de zones desèrtiques o semidesèrtiques, i temperats o càlids, ja que les crasses que es poden conrear dins de casa sofreixen quan la temperatura s'acosta als 0º.  

Abonament? El just…

Les crasses són de lent creixement i prefereixen els sòls pobres, de manera que no faria falta abonar-les, almenys el primer any. En els següents se'ls pot aportar un fertilitzant específic per a cactus i crasses de març a setembre, sempre respectant la dosi i la freqüència indicades pel fabricant.

L'orquídia de papallona (Phalaenopsis) és una orquídia elegant les flors de la qual recorden una mica a una papallona. A més de sorprendre la bellesa de les seves flors, destaca el port elegant ja que d'una tija alta elegant creix una branca de flor exuberant que penja amb gràcia a mesura que sorgeixen més flors. Les flors poden ser grans i petites. Totes les orquídies tenen una aparença exòtica i una llarga floració. Com la Phalaenopsis té fulles dures i flors fermes, no és atractiu per als insectes i es pot conrear amb els mínims fitosanitaris. Això ho converteix en una de les plantes vives conreades 'més netes'. A les zones més càlides del planeta, com la selva tropical, les orquídies creixen en les branques dels arbres sense prendre aliment d'ells. Aquest tipus de plantes les hi coneix com a plantes epífites. El que aconsegueixen les orquídies dels arbres, és que les arrels creixin cap a la llum i juntament amb la humitat del clima, ja poden viure amb tranquil·litat.

Consells de cura A les orquídies els hi agrada els ambients on la temperatura estigui compresa entre els 18 i els 22 ºC, necessiten poca aigua, però si fer-li una immersió total en aigua a les arrels cada dues setmanes aproximadament. Es deu cobrir arrels i terra durant uns segons i després deixar que dreni tota l'aigua. També seria convenient que s'abonés cada dues o tres setmanes per ajudar al creixement de nous brots.

Idees per decorar amb la teva orquídia Les orquídies com són tan elegants es poden presentar de múltiples formes, es poden ambientar en testos transparents per millorar l'entrada de llum a les seves arrels, poden presentar-se penjant en algun element, en gerros de cristall…

Durant els dies de Nadal, sol usar-se el Grèvol de manera similar al vesc per decorar les cases. Arribant a utilitzar-se en ceràmica, per decorar regals. O fins i tot decorar estades amb material articial.

El port pot ser allargat o piramidal, segons la varietat. L'escorça és llisa i amb els anys el seu to verdós es trona més grissós. Les fulles són perennes, coriàcees i en general lustrosses i de color verd fosc en el feix, i mats i més clares en l'anvers. També existeixen grèvols de fullatge diferent com verd amb marges platejats o daurats, o groc amb rivets verds. Les fulles són guerxes i estan proveïdes de punxants espines —per això el nom de l'espècie: aqui, espines; folium, fulles—; en les branques més altes dels exemplars adults poden aparèixer fulles planes de vores llises.

De maig a juny emeten unes floretes blanques perfumadess. En els peus femenins donen pas a la tardor a les característiques baies vermelles, que en alguns conreessis són ataronjades o grogues; són tòxiques. Per donar fruits necessiten ser pol.linitzats per un peu masculí; fa falta un per cada deu grèvols femelles.

És clau triar bé el lloc on plantar els grèvols ja que toleren malament els trasplantaments. Necessiten un sòl humit però ben drenat, ric i preferiblement no calcari, i un lloc en lluminosa semiombra, a l'abric del vent. Suporten la contaminació i el fred intens. S'usen com a exemplars aïllats, en tanques (admeten les podes fortes) i fins i tot en test en patis i terrasses.

És una de les poques palmeres que prospera en ambients amb poca llum, poca humitat i frescos. La Kentia pertany a la família de les palmeres i és originària de l'est d'Austràlia. Per això està acostumada a la poca llum del sol.

Consells de cura

La Kentia és una de les poques palmeres que pot romandre en zones de poca llum. Si les fulles es tornen de color verd clar a groc, l'estada és massa clara.

A la Kentia li agrada la temperatura moderades, per sota de 10 ° C és massa fred.

És recomanable entre els mesos d'abril a setembre, cada 2 o 3 setmanes, abonar-les amb un adob especial per a plantes verdes, ja que aquests abonaments ajuden el correcte creixement. A l'hivern, la Kentia no creix i no hi ha necessitat d'abonar-la.

Les hortensies formen els botons segons les hores de fred que hagin passat, així que han de podar-se al febrer si la zona és temperada o al març, si és freda.

Simplement cal tallar un terç de les branques deixant la gemma en extrem. Quan rebrotin ho faran amb molta més força i tindrem unes hortensies molt més vigoroses.

A partir de febrer i amb el despertar de la Naturalesa, arriba el moment de començar a sembrar en l'hort les verdures i hortalisses que donaran els seus fruits el pròxim estiu.   

A continuació, et detallem un calendari on se situa l'època de sembra de cada varietat i la seva època de recol·lecció. A més de detallar tipus de sembra, temps de recol·lecció en dies, temps de germinació en dies i temperatura que ha de tenir el sòl per a la germinació.

Per als amants de la naturalesa, la planta d'interior és un element que poden donar un toc vegetal a la nostra llar, inspirant un aire aventurer, recordant a diferents llocs del nostre planeta. A continuació, parlarem de la Monstera o costella d'Adán, que destaca per les seves grans fulles i les seves arrels d'aspecte carnós que recorden a les plantes que podem trobar en una jungla. Amb la Monstera podem arribar a ambientar la nostra llar d'una forma diferent a l'habitual. Per què no crear una jungla urbana en la teva pròpia llar? Monstera pertany a la família Arum, en realitat són lianes de Panamà i sud de Mèxic. Les plantes pugen fins a una altura de 20 metres en els arbres a través de les seves arrels carnoses proporcionant ombra addicional. A més, Monstera és una planta purificadora. Les plantes purificadores són beneficioses per a la nostra salut, ja que milloren l'aire proporcionant un alt contingut en oxigen. Per tant, és molt recomanable envoltar-se a casa, en les oficines, en llocs públics d'aquest tipus de plantes.

Ficus és conegut com un arbre intern fort amb centenars de fulles petites, però també està disponible amb fulles grans, que immediatament li donen a la planta una silueta robusta i molt diferent. Com a planta de decoració, el ficusofereix un toc molt particular.

Les plantes d'interior com els ficus amb fulles grans milloren l'aire de la casa en convertir CO²en oxigen. Les fulles grans també absorbeixen la pols fina de l'aire i l'emmagatzemen en les arrels on es descompon i s'elimina. La fulla verda també promou la humitat a la casa en evaporar-la molt gradualment. Això fa que el ficus amb fulles grans siguin un gran candidat per a millorar l'aire de la teva llar.

El que a primera vista crida l'atenció de l'estrella de Nadal són les fulles de colors atractius. Sovint es confonen amb les flors, però aquestes bràctees es col·loquen en forma d'estrella al voltant de les flors reals. Les flors realment són petites i grogues i es troben al centre de les bràctees.

L'estrella de Nadal és coneguda com Poinsettia i el seu nom botànic és Euphorbia pulcherrima. És originària de Mèxic i Amèrica Central i en el seu hàbitat, creix com arbust on pot arribar a 4 metres d'alçada. La planta floreix a l'exterior, de novembre a febrer i a l'estiu l'arbust està nu.

L'estrella de Nadal més coneguda és la que té les bràctees de color vermell però les tendències d'aquesta nadal són les poinseties de tonalitats com el salmó, el rosa, el groc...

Compte perquè la poinsettia no pot suportar corrents d'aire o llocs molt càlids, com estar a prop de la calefacció o just al costat de la llar de foc.

Avets com Picea o Abies són els grans protagonistes per Nadal, però també poden tenir el seu lloc al jardí durant tot l'any. Hi ha una gran varietat d'avets on cadascun té la seva pròpia personalitat. Hi ha espècies que inspiren a un jardí japonès, unes altres amb siluetes singulars, unes altres amb tonalitats blavoses…A continuació us detallem algunes espècies:

L'avet de Noruega (Picea Abies) és el més venut. L'ocupació de les branques i la forma de l'arbre li donen un toc decoratiu. L'avet nan (Picea glauca 'Conica') és un bell i compacte arbre en forma de piràmide. La majoria de les grandàries més petites es conreen en test. És el mini arbre de Nadal ideal per a usar com a arbre decorat. L'avet serbi (Picea omorika) és un arbre de Nadal prim, alçat, però compacte, amb elegants branques. Solen tenir color verd clar en la part superior i blava en la part inferior, fent que l'arbre sembli tenir una boirina blava. Aquest avet pot usar-se després de Nadal com un bell arbre solitari per al jardí que pot aconseguir els 8-10 metres d'altura. L'avet platejat (Abies nordmanniana), es ven cada vegada més com un arbre de Nadal. Un arbre molt decoratiu amb la seva part superior verd fosc brillant i la part inferior grisa. L'arbre té una bona posició de les branques per a poder col·locar la decoració i il·luminació. L'avet blau (Abies procera "Glauca") té un bell color blau verdós. Aquesta espècie és àmpliament utilitzada per Nadal.

Els avets nadalencs poden estar situats a l'ombra i ple sol i prefereixen estar en sòls lleugerament humits, moderadament rics en nutrients.

A l'hivern, quan els dies són més curts, plantes de jardí amb tonalitats vermelles com el grèvol, Skimmia i el bruc de raïm proporcionen color i vida a jardí.

El boix grèvol (Ilex), Skimmia i el bruc de raïm (Leucothoe) ofereixen flors, baies i fulles de bells colors en una gamma de colors que van del rosa al vermell brillant. Aquests colors no només resalten amb els dies grisos, sinó que también es pot utilitzar immediatament per crear un ambient nadalenc pur i natural al jardí.

Les plantes de jardí amb tonalitats vermelles prosperen en sòls ben drenats i no els hi agrada moure’s: immediatament dóna'ls el seu propi Lloc. Totes les plantes de jardí vermelles són resistents i es tornen més belles cada any.

El spathiphyllum és una planta recomanada per a situar-se en llars, llocs de treball, oficines, col·legis, etc. La raó és simple, es va fer un Estudi d'Aire Net per part de la NASA i es va arribar a la conclusió que el spathiphyllum purifica molt més l'aire que altres plantes. A grans trets, absorbeix més diòxid de carboni i allibera més oxigen.

La nostra planta purificadora d'aire requereix una ubicació amb molta llum, però sense sol directe. La temperatura ambient ideal oscil·la entre 18 i 22 °C.

Sobre el reg, és una planta ideal per als més despistats, ja que les seves fulles solen mirar cap avall quan necessita aigua i estan alçades quan les seves necessitats hídriques estan cobertes. Com sempre, és millor regar poc però sovint que no donar-li una quantitat d'aigua excessiva en un sol cop.

Les seves flors, solen tenir una grandària important, similars a un Anthurium o a les Calles, per això, no solen tenir nombroses flors en una sola planta. Per a ajudar-la a florir, col·loqui la planta a una temperatura de 15 ° C durant aproximadament sis a vuit setmanes en un lloc clar i després florirà novament. I una aportació extra d'ajuda, seria abonar-la des de principis primavera fins entrada la tardor.

Si sempre has desitjat tenir una planta resistent, que aguanti la falta de cures, i que es recuperi fàcilment de la seva desatenció, llavors el Cactus és idoni. 

El Cactus és un supervivent real. Pertany a la família de plantes suculentes: les plantes amb una elevada capacitat d'absorbir i emmagatzemar grans quantitats d'aigua en les seves tiges, fulles i arrels. Aquesta tècnica els permet sobreviure durant períodes molt llargs sense aigua. Les seves espines tenen una important funció en aquest sentit també, perquè són capaços d'absorbir la rosada, i que és una font d'humitat addicional per a la planta.

Dura i resisteix 

La majoria de les espècies de cactus són originàries de el Nord, Centre i Sud Amèrica. Allí creixen en els deserts i en les estepes, però també es troben a la part alta dels vessants muntanyencs, en els boscos d'edat madura i fins i tot en les selves tropicals. El Cactus és indiscutiblement un mestre de l'adaptació en condicions ambientals adverses. En alguns dels seus hàbitats la temperatura fluctua de 50 °C (entre el dia i la nit), o fins i tot  100 °C (entre l'estiu i el hivern).

Cactus, per a tota la vida

El Cactus és una planta que pot valer-se pràcticament per si mateixa. Tot el que demana a canvi és que tingui especial compte amb el reg. Durant el període de letargia, durant els mesos que van de novembre a març, el Cactus no necessita gairebé gens d'aigua. Ruixar amb un polvoritzador de plantes a partir de març, i a poc a poc ampliar la quantitat de aigua durant l'estiu, o si apareixen els botons florals, serà suficient. Però si té dubte sobre si regar o no la seva planta, sempre és millor que opti per no regar-la. Massa aigua pot causar pudrició de l'arrel, a la qual el Cactus és molt sensible.

Aquesta planta bulbosa és una de les més conreades i benvolgudes per la seva floració hivernal. Les flors, de fragància delicada són peciolades i de colors molt vistosos, destaquen per la seva gamma de blancs, vermells intensos i roses de diferents tonalitats. Les flors s'alcen per sobre de les fulles carnosses, que tenen forma de cor i un aspecte com de marbre a causa d'unes taques de dues tonalitats de verd.

Es poden conservar els bulbs d'un any per a un altre i quant més es reprodueixi tindrà una floració millor.

Plantació

És important que la plantació es realitzi en una zona on hi hagi un bon drenatge.

Emplaçament

Per florir, la planta preveiés llocs semisombrejats. Si la volem situar a l'interior, deu estar en un lloc lluminosos però fresc.

Reg i abonat

Entre reg i reg s'ha d'esperar que la terra estigui seca. Si la planta es marceix, interrompi els regs perquè es recuperi. Perquè les flors tinguin un color intens es deuria utilitzar un abonament per bulboses o flors.

Torna't extravagant al jardí. Una col·lecció plantes d'exterior, plantes d'interior i flors que combinen perfectament amb les actuals tendències en moda, interiorisme i estil de vida.

Aquesta tendència transforma el jardí en una fantasia acolorida plena de colors vius, materials metàl·lics, dissenys lúdics, cercles, arcs i efectes de mirall. Oblida't de les regles, deixa enrere "com ha de ser" i dóna-li espai a la teva imaginació. Les plantes d'exterior cridaneres amb formes de flors idèntiques juguen preferiblement un paper principal.

Gerbera

La gerbera té tantes cares que pots combinar infinitament les plantes entre si. Barreja vermell amb lila i rosa i combina flors amb pètals ovalats amb gerberas que tenen pètals punxeguts.

Cítrics

Un jardí o terrassa és la passarel·la ideal per als cítrics a la primavera i estiu. El groc fresc de la fruita contrasta dramàticament amb el fullatge verd fosc.

Gerani

Arrossegant-se, cobrint el sòl, penjant o dempeus: el gerani es pot utilitzar en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Els colors exuberants d'aquesta versàtil planta de jardí, com el vermell, el rosa, el morat, el taronja o el lila, encaixen a la perfecció en aquesta col·lecció Trend.

Palmeres de jardí

Les palmes de jardí com Phoenix i Chamaerops Humilis o la palma nana fan una declaració no sols perquè són grans, resistents, resistents i verdes. També li donen un toc tropical a la seva terrassa, fins i tot quan el clima no és favorable.

Us mostrem una sèrie de plantes que encaixen a la perfecció amb les tendències actuals en disseny d'interiors, estil de vida i moda.

La Trend Collection Tardor Hivern està inspirada en la naturalesa com a base. Els consumidors anhelen un món sostenible i una millor biodiversitat. Les plantes són tan importants com altres elements de l'interior. Per això apostem per les plantes dins de la llar. Les plantes d'interior d'aquesta col·lecció representen la biodiversitat desitjada i ofereixen una agradable combinació de diferents grandàries, formes i colors.

Us les mostrem a continuació:

Begonia

La begonia destaca per les seves fulles en color verd, rosa, platejat o vermell. L'anvers  de les fulles també sol tenir un color sorprenent. La begonia requereix aigua aproximadament dues vegades per setmana, li agrada la llum però no el sol de forma directa.

Cambria

Tiges llargues amb belles flors, emmarcats per fulles altes i punxegudes. La Cambria taronja o marró encaixa especialment en aquesta col·lecció natural. A aquesta orquídia li agrada un lloc càlid amb llum filtrada, banys setmanals en aigua tèbia i una mica de menjar per a orquídies tots els mesos, després floreix durant aproximadament sis setmanes.

Prímula

La prímula té una abundància de flors rosades, vermelles, blanques, violetes, liles o grogues i fulles gruixudes i robustes, aquesta és una adquisició fàcil. Dins d'aquesta col·lecció Trend pots combinar sense esforç la prímula 'clàssica' amb novetats. Això crea una sorprenent barreja de flors petites i grans, en tons brillants i vintage.

Spathiphyllum

Un munt de fulles verdes fresques, de les quals emergeix una tija llarga, amb una espiga blanca i una bràctea al final. Aquest és el Spathiphyllum. La planta té qualitats purificadores d'aire demostrables i requereix una mota lleugerament humida. El Spathiphyllum també es recupera immediatament si es polvoritzen les seves fulles.

Alocasia

La Alocasia destaca per les fulles extremadament reixades. La planta prové de la selva tropical i, per tant, li agrada un ambient càlid i humit. Un Consell pràctic és girar una mica la Alocasia de tant en tant per a combatre el creixement tort, perquè la planta creix cap a la llum.